La por, el misteri, l'atracció per allò prohibit o desconegut, està present en totes les cultures. Tots Sants, la Nit de les Ànimes, Halloween, Nit de Tot és Sagrat… de segur que haureu escoltat els noms amb freqüència. Tots els pobles necessiten dies màgics, com Sant Joan o la Nit de Walpurgis, en què tot és possible, en què les criatures fantàstiques de la imaginació popular s'entrecreuen en el món dels vius. La maquinària propagandística del cinema i de la televisió ens ha familiaritzat amb uns éssers que formen part de la nostra vida quotidiana: zombis, bruixes amb barret punxegut, esquelets fosforescents, genets sense cap...
Els valencians posseïm una mitologia popular de criatures fantàstiques, presents en llegendes i rondalles. Abans, el seu nom eriçava els cabells i provocava feredat, eren temuts pels xiquets i respectats pels grans, invocats per les mares i conjurats per les àvies: «Porta't bé, o vindrà...», «No vages a soles pel carrer a aqueixes hores o vindrà el Butoni i se t'emportarà ...».
Ara els nostres monstres dormen en el túnel del temps, entre les boires dels records convertits en desmemòria, amb crits i extrems que a ningú espanten, perquè ningú escolta. Dormen... però s'han despertat gràcies a una exposició que els alumnes de 4F realitzen en aquest moment en el CDI i en el marc de l'assignatura de valencià.
El miedo, el misterio, la atracción por aquello prohibido o desconocido, está presente en todas las culturas. Todos los Santos, la Noche de las Ánimas, Halloween, Noche de Todo es Sagrado… Seguro que habréis escuchado los nombres con frecuencia. Todos los pueblos necesitan días mágicos, como San Juan o la Noche de Walpurgis, en que todo es posible, en que las criaturas fantásticas de la imaginación popular se entrecruzan en el mundo de los vivos. La maquinaria propagandística del cine y de la televisión nos ha familiarizado con unos seres que forman parte de nuestra vida cotidiana: zombis, brujas con sombrero puntiagudo, esqueletos fosforescentes, jinetes sin cabeza...
Los valencianos poseemos una mitología popular de criaturas fantásticas, presentes en leyendas y fábulas. Antes, su nombre erizaba los cabellos y provocaba grima, eran temidos por los niños y respetados por los grandes, invocados por las madres y conjurados por las abuelas: «Llévate bien, o vendrá...», «No vayas solo por la calle a esas horas, o vendrá el Butoni y se te llevará...». Ahora, nuestros monstruos duermen en el túnel del tiempo, entre las nieblas de los recuerdos convertidos en desmemoria, con gritos y extremos que a nadie asustan, porque nadie escucha. Duermen... pero se han despertado en una exposición que los alumnos de 4F realizan en este momento en el CDI y en el marco de la asignatura de valenciano.
| 
